Tastant una mica d'Edat Mitjana

Sempre he considerat que els meus personatges no faran allò que jo no pugui fer. És per això que sempre que tinc ocasió aprofito per fer totes aquelles activitats que ells farien en vida. En dic experimentació. Fa molt temps vaig tenir l'oportunitat de montar a cavall. De seguida vaig pensar que podria aprofitar-ho per saber com es monta i podria dibuixar les figures correctament i, vaja si vaig aprendre coses! com per exemple la manera com s'agafen les regnes.

Una altra cosa és visitar els llocs reals que surten a la història i veure com són en la realitat. Es tracta d'experimentar l'espai perquè, malgrat que pugui disposar de moltes imatges de documentació, és important empapar-se dels llocs i veure com es mourien els personatges pel lloc.

L'Edat Mitjana queda lluny i mai sabrem com era realment perquè només tenim de referència la iconografia de l'època i els textos, sobretot els literaris. Però això ja és important, per poder fer una reconstrucció. Vaig poder tenir l'oportunitat de vestir-me de cavaller templer i vaig considerar que era una bona oportunitat per poder experimentar en carn pròpia com es podien sentir aquella gent vestida amb ferro al damunt. He de dir que la disfressa no era complerta i era mig de "pacotilla", però suficient per agobiar-me. L'ausberg que portava a sobre intentava ser el màxim fidel possible. Resultat: no es veia res a sota d'un helm del segle XIII i els braços no tenien gaire maniobra per a brandar una espasa. La cota de malla és molt rígida i pesant. Sóc conscient que una armadura fabricada al segle XIII estava molt més ben feta que una fabricada al segle XXI, però ja em vaig fer una idea del que podia patir aquella gent en un camp de batalla.

Un moment de debilitat friki. Si la meva mare em veiés...