Els Personatges: Melusina d'Albió

Melusina d'Albió és un personatge llegendari que Jean d'Arras va novel·lar a finals del segle XIV en la seva obra literària Mélusine ou la noble histoire de Lusignan.
Melusina era filla del rei Elinàs d'albió i de Presina. La història comença quan es conèixen els seus pares, Elinàs i Presina. El rei és de cacera quan es troba una dama al costat d'una font perduda enmig del bosc. Tots dos s'enamoren i es casen. De la seva unió neixen tres filles: Melusina, Melior i Palestina.
Melusina i les seves germanes són maleïdes i condemnades per la seva mare per ser, elles, les responsables de la mort del seu pare. Melusina es convertirà en una dona-serp fins que trobi l'home que l'estimi i li sigui fidel en el seu secret. Melior, és tancada en un castell a la Gran Armènia custodiant un gavilà. Palestina és condemnada a vigilar el tresor del seu pare tancada a la muntanya del Canigó.
Passen el anys. Reymondin, fill del comte de Forez, es troba a l'exili per la mort del seu oncle, el comte de Poitiers. Un dia coneix Melusina enmig del bosc (aquestes trobades sempre es produeixen al costat d'una font) i tots dos s'enamoren. Es casaren sota la condició que ell no revelaria mai, ni públicament ni en secret la naturalesa màgica de la noia. Melusina construí pel seu marit un magnífic castell (Lusignan) en molt poc temps. El matrimoni tingué molts fills i la seva fortuna anava creixent més i més.

Castell de Lusignan

Passen molts any de matrimoni feliç fins que Reymondin trenca la seva promesa després d'espiar la seva dona mentres aquesta es banya a la seva cambra. Melusina fuig de casa convertida en drac per no tornar mai més davant de la desesperació tant del seu espòs com d'ella mateixa. Explica la tradició que cada vegada que mor un dels descendents o hi ha una desgràcia a la casa dels Lusignan, apareix la serp o el drac volant al voltant de la torre del castell coneguda com  "torre de Melusina".
En la història represento Melusina com un personatge misteriós. Apareix un dia i ningú no sap d'on ve. És una persona amb una habilitat màgica per manipular les forces de la naturalesa i el seu poder està vinculat amb l'aigua, encara que ningú és conscient d'aquesta particularitat. La seva fidelitat amb la seva gent ñés fora de dubte. Encara que ella pugui mostrar que té una voluntat de ferro, hi ha alguna cosa tràgica del seu passat que la rosega i la seva desgràcia pot arrossegar a tothom que la rodegi. La seva forma màgica és molt més forta del que a priori pugui semblar

Torre de Melusina, tot el que queda del castell de Lusignan

Les dones d'aigua: Mélusine

Liliana d'Apel·les Mestres

S'explica que fa molt temps a Can Prat hi vivia un amo molt ric.  Can Prat era un mas a prop del Montseny amb boscos, conreus i pastures. L'amo de Can Prat no podia estar més orgullós de tot el que li donava el seu mas. Moltes vegades sortia a caminar per la seva terra i, en ocasions, arribava fins a la vall de Santa Fe. Sovint tornava a casa seva que ja era fosc.
Un dia sortí a passejar com era habitual i arribà fins el Gorg Negre, prop de Gualba. Era ja de nit quan es trobà amb una noia nua que era dins del l'aigua. Ell es quedà meravellat per la bellesa de la noia. Ella ignorava els seus precs i es mantenia en silenci tota l'estona. Davant de la insistència de l'amo, al final la noia va accedir a explicar-li qui era: un habitant de les aigües fluvials de naturalesa màgica. Tots els que la havien volgut posseïr havien mort al fons de les negríssimes aigües del gorg. L'amo de can Prat es va enamorar tant de la noia que li proposar casar-se en matrimoni. Ella va accedir amb una condició: ell no li recordaria públicament ni en privat la se va naturalesa aquàtica. Si ell trencava la promesa, la noia l'abandonaria per sempre més.
Durant molts anys, tots dos visquéren molt feliços i la propietat de Can Prat s'enriquí com mai ho havia fet.
Aquesta felicitat no durà sempre. Un dia tinguéren una discussió arran d'un desacord sobre la manera de portar l'explotació agrícola i l'amo, enfadat, li recriminà a la seva esposa que no podia saber més que ell sobre la manera de portar un mas atès que ella no era més que un ésser aquàtic. En aquell moment, la noia fugí ràpidament cap al al bosc, davant de la deseperació del seu espòs, i es submergí en les aigües del Gorg Negre. L'amo de Can Prat no la tornà a veure mai més. Per més que ell anava a visitar el Gorg moltes vegades, ella no se li tornà a aparèixer en tota la seva vida. No obstant això, la noia tornava moltes nits a la casa per tenir cura dels fills que tenien tots dos. Ella plorava de tristor quan acaronava els seus fills. Les llàgrimes que deixava es convertien en perles. Gràcies a això la casa de Can Prat va gaudir de més riquesa.
Fa molts anys que vaig conèixer aquesta llegenda situada al Montseny. Es tracta d'un mite d'orígen medieval extès arreu d'Europa on cada país té les seves variants.
vaig descobrir que aquesta llegenda també és coneguda al Japó. Em vaig trobar la mateixa història en un film de Masaki Kobayashi: Kwaidan (1964).
En aquest fils s'explica la història d'un home que trobant-se enmig d'una tempesta de neu està apunt de morir congelat. Però just abans de morir s'atura la tempesta i es troba enmig de la més sepulcral quietut. En aquest moment se li apareix una dona que es vol endur la seva ànima i davant dels precs de l'home per salvar la seva vida accedeix a casar-se amb ell. En aquest punt es s'esdevé les mateixes condicions i promeses de la llegenda de Can Prat. Tots dos viuran feliços fins que ell trenca la seva promesa de silenci. Encara que la història és la mateixa, en el cas japonès hi ha diferències argumentals respecte el català però, en conjunt es tracta de la mateixa història.

Kwaidan (1964) de Masaki Kobayashi

A finals del segle XIV, Jean d'Arras va escriure una novel·la de cavalleries titulada "Mélusine ou la noble histoire de Lusignan". L'argument principal és el mateix que el de Can Prat. Reymondin, senyor de Lusignan coneix una noia, prop d'una font (sempre hi ha una relació amb l'aigua). La requereix en matrimoni i ella hi accedeix amb la condició que ja coneixem. A partir d'aquest punt s'explica la fortuna i aventures de la seva descendència (fills) fins que s'esdevé la desgràcia pel trencament de la prometença.
En el meu cas, he agafat la història a partir d'aquest punt i he desenvolupat el meu còmic.