Els personatges: El Vescomte de Cabrera

Bernat IV vescomte de Cabrera, de Bas i comte de Mòdica, és un dels personatges que protagonitzen la meva història. El vaig escollir simplement per una qüestió cronològica: era el vescomte viu a l'època que vaig decidir que passarien els fets de la meva història.
Bernat IV de Cabrera o "Bernardí" com també se'l coneix va néixer el 1352 i morí a Sicília el 1423. Fou un home de la seva època.
Fill de Bernat III vescomte de Cabrera i comte d'Osona i de margarida de Foix-Castellbò, de molt jove va haver de fugir cap a les terres del comte de Foix arran de la revolta del comte d'Osona en contra del rei Pere. Les possessions dels vescomtes de cabrera foren confiscades per la corona però aviat foren restituides a la persona de Bernardí després de la mort del seu pare a la guerra.
Es convertí en un cap militar competent i lluità amb èxit en la guerra dels Armanyaguesos i també a Sardenya i Sicília. Arribà a reunir a més del vescomtat de Cabrera, el vescomtat de Bas i el comtat de Mòdica a Sicília.
La història del còmic es situa en el moment que Pere el Cerimoniós acaba de restituïr el vescomtat de Cabrera a Bernardí i aquest ha de retre-li homenatge. Els fets i esdeveniments de la història són completament fantàstics i em prenc molta llibertat argumental a partir d'un fet històric puntual.
Jo el retrato com un noi que comença a moure's en la política de la seva època. S'adona que per sobreviure en la societat feudal del moment ha d'actuar amb contundència i, malgrat la seva inexperiència, comença a mostrar les seves dots de manipulador maquiavèlic. No dubtarà a la traició per aconseguir els seus objectius. És fidel amb la seva gent, però s'adona que no pot lligar-se completament a algú si pot trobar benefici en un altre partit. Això no vol dir que sigui un traïdor cap els seus.

El Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu és una dels escenaris principals d'aquesta història. El protagonista de la meva història és el senyor del castell. Bona part de l'acció s'esdevé en aquesta fortalesa. La primera qüestió que se'm planteja és com dibuixar-lo: queda clar que intentaré reproduir-lo amb el màxim de fidelitat del model original, però em trobo que hi ha un problema d'interpretació, perquè aquesta fortalesa és, actualment, en runes.
Una primera solució està en el reconeixement visual "in situ". Fins aquest moment, he visitat el castell unes onze vegades i he tret tota la documentació fotogràfica possible que em servirà per reproduir tots els seus racons en el dibuixos. Però m'ha calgut més informació i això passa per la documental. Sortosament, el castell de Montsoriu és un monument d'una importància històrica i arqueológica com per que hi hagi prou informació sobre les seves restes. No m'ha costat gaire trobar un plànol del castell i en el mercat editorial hi ha alguna monografia sobre Montsoriu. També hi ha prou informació en l'obra Els Castells Catalans de l'editorial Dalmau on es reprodueix en una nota a peu de pàgina la descripció completa que fan Riquer i Monreal a Els Castells Medievals de Catalunya. He tingut present, sobretot, tots els articles referents a totes les activitats arqueológiques per a una millor comprensió de la arquitectura i la distribució de tots els seus espais.

 El castell està format per tres recintes. El primer és el palau o la primera residència, la part més antiga de l'edifici i els altres dos són el recinte sobirà i el recinte jussà, tots dos envoltats per la seva muralla corresponent. Encara avuí, malgrat els enderrocs, té un aspecte impressionant. Totes les edificación són el resultat de les construccion s des del romànic fins al gòtic. El castell va ser abandonat, en el seu ús militar a finals del segle XV.
Una primera visió de les restes permet fer-se una idea dels seu estat original. Malgrat la desolació de les seves ruïnes, aquestes encara mantenen la potència del seu poder militar. Els seus tres recintes fan que sigui una de les fortaleses medievals més impressionants de Catalunya, per les seves dimensions, però encara hi ha més perque hi ha restes fora del mateix recinte, cosa que em fa suposar que el castell era més gran del que a priori pot semblar. Això només m'ho pot confirmar els resultats de les excavacions arqueològiques que du a terme la Generalitat. 

Reconstrucció amb Photo Shop

Per dibuixar el castell i tots els seus racons en les vinyetes necessito tenir el màxim de documentació gràfica possible. Això comença amb les preses fotogràfiques fetes per mi mateix. He procurat aconseguir el màxim d'informació possible (sobretot per estalviar-me viatges). Tinc fotos de tots els racons i tots els detalls possibles, però també el màxim de vistes generals de la fortalesa. He fotografiat totes les estances, totes les torres, tots els patis, també tots els elements arquitectònics com finestres i portes, fins i tot el tipus de carreus dels murs, les mèncules de les antigues voltes... tot allò que em serviria despres per dibuixar amb el màxim de fidelitat possible. També he hagut de cercar imatges d'hemeroteca, sobretot per aconseguir vistes aèries, ja que amb els meus mitjans em són impossibles d'aconseguir. Però no n'hi ha prou amb tot això, sinó que, a més, he pujat diverses vegades al castell per entendre millor totes les distribucions dels espais i estances. M'hi he passat moltissimes hores passejant-me per entre aquells murs, fins i tot hi he passat diverses nits.
Últimament, he tingut diverses sorpreses arran de les noves excavacions arqueològiques al castell: s'ha destapat paviments del terra i s'ha descobert els fonaments d'una porxada que envoltava el pati d'armes. Això canvía totalment la fesomia del que jo m'imaginava. Malauradament no ho puc visitar perquè, actualment, el castell és tancat.
A mi m'agrada el joc de la interpretació final a partir dels vestigis actuals. Aquest és el resultat del que jo interpreto que havia de ser l'aspecte del castell en ple segle XIV. Les dues últimes imatges que il·lustren aquest article són modificacions del Photoshop, és clar. Això ja em serveix com a model per a les vistes generals del castell a l'hora de dibuixar-lo en vinyeta. 

Recosntrucció amb Photo Shop

Tots els escenaris de la història procuren ser el més reals possible. De vegades, però, els vestigis no em permeten reflectir la realitat al cent per cent. És aquí quan entra la meva interpretació personal de com podria ser la realitat en aquella època. Això em permet inventar, això sí, procurant respectar els estils arquitectònics i els models paisatgístics del segle XIV.

Aquest és el cas del castell d’Hostalric. Aquest edifici he hagut de construir-lo des de zero.

La vila d’Hostalric és coronada pel castell del mateix nom, però totes les edificacions que han arribat avui en dia es van construir en el segle XVII seguin la normativa de l’arquitectura militar segons Vauban. De l’antic castell dels vescomtes de Cabrera no en queda vestigis. El castell va ser enderrocat durant les reformes del s. XVII. 

 A partir d’uns plànols de la nova fortalesa vaig establir el que podria ser la planta de l’antic castell i a partir d’això vaig fer l’alçat. Aquí em vaig poder esplaiar amb el disseny dels interiors i exteriors i de tota l’arquitectura. Naturalment vaig agafar elements d’altres castells catalans existents per poder aixecar aquest castell imaginari.