Nascut setmesó i de complexió molt dèbil, ningú no creia que aquell nen sobrevisqués un any, però al final va ser un dels monarques més longeus de la dinastia catalano-aragonesa: va regnar durant més de 50 anys. El seus inicis com a rei no foren gens fàcils però ben aviat demostrà un temperament que es contraposava al seu físic més aviat escarransit: durant la cerimònia de la seva coronació a Saragossa no va permetre que el bisbe li imposés la corona damunt la seva testa perquè, segons ell, ningú no disposava de l'autoritat per donar-li un poder, que per dret, li pertanyia i només Déu li podia concedir. El seu regnat fou molt conflictiu. El rei hagué d'enfrontar-se amb les Unions aragonesa i valenciana però també en la guerra contra Gènova pel dominia del Mediterrani, però fou la Guerra dels dos Peres (Pere I de Castella contra Pere el Cerimoniós) el conflicte ocupà gran part de seu regnat.
Va ser un monarca amb un gran sentit de la política, amb certa ambició absolutista i no absent de crueltat.
Va ser un monarca amb un gran sentit de la política, amb certa ambició absolutista i no absent de crueltat.
Fou, també, un rei humanista i la seva cort es caracteritza per formar part d'un dels períodes de m'axima formació cultural; era un rei culte que es va saber fer rodejar pels millor intel·lectuals del moment.
En la meva història el vull mostrar tal com era el personatge històric: una persona capaç en la política que es veu rodejada d'enemics molt hàbils. La seva experiència en tractas i conspiracions fa que surti airòs de tots els possibles contratemps i la seva ambició fa que sobreposi el "sentit d'estat" per davant de la seva lleialtat amb les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada