dimecres, 31 de desembre del 2008

EL PERSONATGE ADIENT

Sempre he pensat que uns personatges que surtin en un còmic han de tenir cert atractiu pel public. A mi m’ha costat crear els personatges perquè, el que trobo molt important, és que jo me’ls he de creure. Penso que si els personatges són convincents, la història que vull explicar també ho és.
Al principi no tenia clar qui sortiria al meu còmic i quina fisionomia tindria. Havia de crear uns personatges del no res. Quan creo un personatge, he de crear una identitat, un ninot. Li he de donar un nom i després una psicologia. Tot això no pot ser gratuit. Ha de tenir un aspecte atractiu pel lector, per convidar-lo a seguir el còmic. El nom ha de tenir ganxo, també.
En aquest cas, tota aquesta feina me la vaig estalviar, perquè vaig obtar per un personatge històric real com a protagonista de la meva història. El nom ja el tenia i la psicologia també, perque ja els tenia en els textos d'història i biogràfics. Només havia de crear el ninot i donar-li una cara.
Però hi havia alguna cosa que em faltava. Aquest cop faria quelcom que mai havia fet fins aquell moment: que un personatge femení tingués, també, el protagonisme principal dins de la meva història. Fins aquell moment, en tots els meus còmics, els protagonistes havien estat sempre homes. Perquè no ho podia ser una dona aquesta vegada? La idea em va animar, però em trobava amb el problema d'abans: crear el personatge de zero. Aquesta vegada no volia agafar un personatge històric, perquè això em restaria llibertat. Volia un personatge amb total independència per poder-lo moure com jo volgués. Al seu voltant es mouria la resta de personatges, històrics o no.
No em va caldre pensar-m'ho gaire. Vaig trobar el personatge en un text que estava llegint per aquella època. Era una novel·la de finals del segle XIV inspirada en un mite de la mitologia medieval: Melusina o la noble historia de Lusignan, de Jean d'Arras. D'acord que el personatge ja no era inventat, però em donaja molt joc per fer un argument interessant.
Em vaig trobar amb el problema que no estava acostumat a dibuixar dones (al menys tal com jo volia el personatge) i de seguida em vaig adonar que això seria un mal de cap per mi perquè els primers dibuixos de prova eren ninots. Allò que em va sortir, més que una noia era un nyap. El problema era doble: havia de crear un personatge femení i donar-li encant femení. Havia de mirar molts còmics per veure com dibuixaven, els creadors, els seus personatges femenins. Això m'ajudava, però no molt. El que més em costava eren els ulls, però, en general, no em satisfeia res del ninot.
Al final vaig trobar la sol·lució. En un manga japonès vaig trobar la resposta que m'interessava, però només com a recurs. Vaig crear un personatge seguint les pautes d'aquell dibuixant japonès. A partir d'aquí jo havia de trobar el meu propi estil. Havia d'estilitzar el personatge fins a aconseguir treure-li l'estètica manga i que s'ajustés més als cànons europeus. Calia, doncs, corregir els ulls i desproveir-los d'aquelles pupil·les tan característiques dels còmics japonesos. El resultat final el vaig trobar prou satisfactori com per poder adoptar el personatge definitivament.

dilluns, 29 de desembre del 2008

LA DIFICULTAT D'UN CÒMIC


Durant aquests anys se m'ha plantejat molts problemes a l'hora d'enfocar una història ja passada. Molts autors de la narrativa visual (còmic o cinema), a l'hora de fer una historieta o pel·lícula ambientats a l'Edat Mitjana, han enfocat la seva història amb una documentació més o menys rigurosa. Podem veure tebeos com el Capitán Trueno o el Guerrero del Antifaz on el que menys importa és la "Història". Es tracta d'arguments maniqueus de capa i espasa on els bons guanyen els dolents i on no hi ha cap mena d'interès en els esdeveniments reals d'una època determinada. En altres exemples, en canvi, hi ha una preocupació per mostrar una època determinada com per exemple a la sèrie Las Torres de Bois-Maury, on a través del rigor documental podem endevinar un moment determinat de l'època medieval.
Aquesta és una de les qüestions principals que em vaig plantejar a l’hora de fer un còmic de gènere històric. Podia enfocar-ho des d’una visió totalment lliure en tots els aspectes o representar una època tal com era en realitat. Aquesta última opció és la que vaig trobar més interessant, però també la que em portaria més feina.
Assumir un còmic amb aquestes característiques implica una feina de recerca molt extensa, però abans que això m’havia de plantejar quelcom molt important: sobre quina època volia dibuixar? la resposta era fàcil: l’Edat Mitjana. Perquè aquest període històric? senzillament perquè sempre m’ha interessat.
Havia de filar més prim, perquè l’època medieval abarca aproximadament uns 1000 anys, des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (no entraré aquí en discussions sobre les dates per medir la història, no és aquesta la funció d’aquest article) i havia de decidir a quin segle situaria la meva història. La resposta a aquesta qüestió no era molt lluny de mi.
Fa molts anys vaig fer una excursió a un castell que vaig descobrir un dia en un diari. Vaig trobar informació sobre aquest castell en un parell d’articles en la prensa diària i de seguida vaig quedar captivat per aquella construcció. La primera visita que vaig fer, em va impressionar de debò. Vaig pujar-hi moltes vegades i cada vegada descobria coses noves visitant tots els seus racons. Aviat ho vaig tenir decidit: volia fer una història situada al castell de Montsoriu.
A partir d’aquí vaig començar a buscar informació sobre la història d’aquest castell i de la gent que el va habitar. Cada vegada recollia noms i fets sobre aquesta fortalesa i les meves idees anaven prenent forma. No obstant això, encara m’havia de decidir a quina època situaria la història del meu còmic. Aquesta no seria una decisió difícil. Els castells medievals són construccions que es van edificant segons les necessitats de cada moment i període. No són el resultat d’un moment concret sinó que es van construint i modificant al llarg dels segles a partir dels avenços en les tècniques constructives de l’arquitectura militar medieval. La fisionomia de les ruines del castell de Montsoriu són el resultat de les construccións que es feren fins al segle XIV. Alguns elements arquitectònics són del segle XV, però vaig decidir que situaria la meva història a la segona meitat del segle XIV (hi havia altres raons, a més de les arqueològiques, que em feren decidir pel segle XIV).