Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les nostres pedres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les nostres pedres. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de juliol del 2011

El gòtic civil català

Aquest és un petit article sobre l'arquitectura gòtica civil catalana. Seguint les meves tasques de documentació històrica no he pogut ignorar l'arquitectura medieval per raons òbvies. En l'elaboració d'un còmic s'ha de tenir present tot allò que que fa referència a l'escenari. Els personatges es mouen per un espai que es basa en paisatge i arquitectura. En aquest article m'interessa parlar de tot allò que fa referència a l'arquitectura i, en el meu cas, tinc un interès especial en representar una arquitectura el més realista possible, procurant fugir de qualsevol disseny fantasiós més propi del cinema de Hollywood. Aquest realisme, l'he volgut portar fins al límit de voler representar una arquitectura catalana pròpia del segle XIV.
El meu principal problema és que jo no sóc arqueòleg i, per tant, tota la informació que he pogut disposar sobre arquitectura catalana medieval, no sigui del tot correcte o fins i tot hi hagi un conflicte entre la meva visió romàntica i la realitat arqueològica (em consta el cas d'una reconstrucció virtual que vaig fer sobre el terreny en un castell del Montseny, que després he pogut comprovar que no s'ajustava a la reconstrucció, més tardana, que n'ha fet l'arqueologia oficial).
Saber com era l'arquitectura catalana medieval és una tasca relativament senzilla, hi ha molta bibliografia sobre aquest tema. S'ha publicat molts llibres sobre aquest tema i no és difícil trobar documentació gràfica. Però, a més de consultar bibliografia, també he hagut d'usar la càmera fotogràfica i anar a fer el màxim de fotos possible de tots els edificis i monuments que he considerat necessaris des dels angles que a mi m'han interessat.
He de dir que la tasca ha estat relativament senzilla perquè a Catalunya conservem encara una gran quantitat d'edificis medievals amb les estructures i elements constructius bastant semblants.
Així, doncs, usant tots aquells elements arquitectònics que caracteritzen el gòtic a Catalunya em permet dissenyar els meus propis edificis, tant pels que fa als interiors com els exteriors.
No sempre, però, puc trobar el que m'interessa, perquè tot el que ha sobreviscut fins avui dia és l'arquitectura de les classes dominants de l'època. M'he trobat que quan vull dibuixar els habitatges més humils ja costa de trobar algun exemple gràfic. Aquí ja he de buscar exemples d'altres zones de fora de Catalunya, si cal, o edificis més moderns ja siguin del període renaixentista o barroc. A França hi ha molts edificis urbans del segle XV, els quals prenc com a model aprofitant els seus elements cosntructius i donant als meus models un aire més mediterrani.
Tot i axí he de fer una interpretació i eliminar certs elements. Tinc aquí l'exemple d'una de les portes de la vila d'Hostalrich. Aquesta construcció havia de sortir en una de les vinyetes del còmic. El primer que vaig haver de fer fou buscar una imatge gràfica per poder-la dibuixar exactament. Naturalment havia de fer una certa interpretació de la realitat perquè com es pot veure, actualment, aquesta construcció està envoltada d'infrastructures del segle XX. Òbviament, això no podia sortir en una imatge medieval. No podia oblidar que les muralles d'Hostalric en van construïr a finals del segle XIV i principis del XV. Durant aquests sis últims segles fins avui dia han sofert moltes modificacions i afegits en base a les necessitats civils i militars de cada moment. Em calia poder disposar d'alguna imatge imatge que em mostrés l'aspecte original de les muralles i de la porta en concret.
Malauradament, la fotografia és un invent relativament modern i les fotografies més antigues que podia trobar són del segle X. A partir de tot el material gràfic que vaig poder arreplegar, vaig poder fer una interpretació molt personal i subjectiva de l'aspecte "autènticament" original de la construcció.
Sobretot m'he basat en la lògica funcional i en uns mínims coneixements dels gustos reconstructius i de restauració acxtuals. Un exemple està en els merlets del dibuix superior: Els he dibuixat més grans de com són en la realitat tenint present el sentit pràctic i militar de l'època. Moltes vegades, les reconstruccions actuals de molts castells i muralles aixequen uns merlets minúsculs seguint criteris estètics totalment mancats d'una utilitat pràctica real.
Amb el temps m'he adonat de certs errors a causa de no haver-me informat del tot, així que m'he trobat que algunes de les meves vinyetes eren errònies. No m'he preocupat per això, al cap i a la fi es tracta d'un còmic no pas d'un estudi arqueològic.
Procuro sempre ser fidel a l'època i evito dibuixar edificis posteriors a l'epoca en que situo la història (no hi ha cap dels edificis construïts al segle XV, encara que de vegades em puc permetre alguna llicència (allò que coneixem com a mentida pietosa). Les muralles d'Hostalric, per exemple, (il·lustració superior) van ser construïdes pel protagonista del còmic, però molts anys després de l'acció.
Naturalment, pel que fa als edificis que han arribat avui en dia, m'he de cenyir a la seva representació el màxim de fidel, però puc expressar tota la meva imaginació respecte a aquells edificis que han desaparegut. Un exemple és el castell gòtic d'Hostalric (enderrocat al segle XVII). Aquest castell l'he pogut dibuixar amb llibertat absoluta a partir dels plànols del nou castell barroc, que és el que ens ha arribat fins al segle XXI. Aquesta llibertat, obviament, queda limitada segons els cànons cosntructius de l'arquitectura catalana. Es tracta d'inventar però al mateix temps donar versemblança al que dibuixo.

dissabte, 30 d’abril del 2011

El Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu és una dels escenaris principals d'aquesta història. El protagonista de la meva història és el senyor del castell. Bona part de l'acció s'esdevé en aquesta fortalesa. La primera qüestió que se'm planteja és com dibuixar-lo: queda clar que intentaré reproduir-lo amb el màxim de fidelitat del model original, però em trobo que hi ha un problema d'interpretació, perquè aquesta fortalesa és, actualment, en runes.
Una primera solució està en el reconeixement visual "in situ". Fins aquest moment, he visitat el castell unes onze vegades i he tret tota la documentació fotogràfica possible que em servirà per reproduir tots els seus racons en el dibuixos. Però m'ha calgut més informació i això passa per la documental. Sortosament, el castell de Montsoriu és un monument d'una importància històrica i arqueológica com per que hi hagi prou informació sobre les seves restes. No m'ha costat gaire trobar un plànol del castell i en el mercat editorial hi ha alguna monografia sobre Montsoriu. També hi ha prou informació en l'obra Els Castells Catalans de l'editorial Dalmau on es reprodueix en una nota a peu de pàgina la descripció completa que fan Riquer i Monreal a Els Castells Medievals de Catalunya. He tingut present, sobretot, tots els articles referents a totes les activitats arqueológiques per a una millor comprensió de la arquitectura i la distribució de tots els seus espais.

 El castell està format per tres recintes. El primer és el palau o la primera residència, la part més antiga de l'edifici i els altres dos són el recinte sobirà i el recinte jussà, tots dos envoltats per la seva muralla corresponent. Encara avuí, malgrat els enderrocs, té un aspecte impressionant. Totes les edificación són el resultat de les construccion s des del romànic fins al gòtic. El castell va ser abandonat, en el seu ús militar a finals del segle XV.
Una primera visió de les restes permet fer-se una idea dels seu estat original. Malgrat la desolació de les seves ruïnes, aquestes encara mantenen la potència del seu poder militar. Els seus tres recintes fan que sigui una de les fortaleses medievals més impressionants de Catalunya, per les seves dimensions, però encara hi ha més perque hi ha restes fora del mateix recinte, cosa que em fa suposar que el castell era més gran del que a priori pot semblar. Això només m'ho pot confirmar els resultats de les excavacions arqueològiques que du a terme la Generalitat. 

Reconstrucció amb Photo Shop
Per dibuixar el castell i tots els seus racons en les vinyetes necessito tenir el màxim de documentació gràfica possible. Això comença amb les preses fotogràfiques fetes per mi mateix. He procurat aconseguir el màxim d'informació possible (sobretot per estalviar-me viatges). Tinc fotos de tots els racons i tots els detalls possibles, però també el màxim de vistes generals de la fortalesa. He fotografiat totes les estances, totes les torres, tots els patis, també tots els elements arquitectònics com finestres i portes, fins i tot el tipus de carreus dels murs, les mèncules de les antigues voltes... tot allò que em serviria despres per dibuixar amb el màxim de fidelitat possible. També he hagut de cercar imatges d'hemeroteca, sobretot per aconseguir vistes aèries, ja que amb els meus mitjans em són impossibles d'aconseguir. Però no n'hi ha prou amb tot això, sinó que, a més, he pujat diverses vegades al castell per entendre millor totes les distribucions dels espais i estances. M'hi he passat moltissimes hores passejant-me per entre aquells murs, fins i tot hi he passat diverses nits.
Últimament, he tingut diverses sorpreses arran de les noves excavacions arqueològiques al castell: s'ha destapat paviments del terra i s'ha descobert els fonaments d'una porxada que envoltava el pati d'armes. Això canvía totalment la fesomia del que jo m'imaginava. Malauradament no ho puc visitar perquè, actualment, el castell és tancat.
A mi m'agrada el joc de la interpretació final a partir dels vestigis actuals. Aquest és el resultat del que jo interpreto que havia de ser l'aspecte del castell en ple segle XIV. Les dues últimes imatges que il·lustren aquest article són modificacions del Photoshop, és clar. Això ja em serveix com a model per a les vistes generals del castell a l'hora de dibuixar-lo en vinyeta. 

Recosntrucció amb Photo Shop
Tots els escenaris de la història procuren ser el més reals possible.